Podo ver meniñeiros?
«Em veieu, Meniñeiros?» Deia la Fada, «Sóc aquí!», i recorria tots els racons de l’escola. Necessitava tenir-los a prop, però ella només era un feble espectre i no tenia prou força. Volia ser-hi present, notar com l’acariciaven els petits dits dels infants i també la mirada dels grans, volia cuidar-los i també sentir-se cuidada, però ningú la veia… Només uns pocs sentien que hi era, però era invisible als seus ulls.
Aquella bonica escola es trobava al bell mig de la natura i com totes les escoles Waldorf, s’hi palpava una calidesa especial, però hi faltava ella, la Fada tenia la necessitat de tenyir les parets, les portes, el sostre, els materials, el jardí… tot amb la seva presència, fent-se visible, però necessitava ajut, no ho podia fer sola.
Hi havia una Mare, que cada dia acompanyava el seu Fill a l’escola, i cada vegada que hi entraven notaven una sensació molt dolça i agradable. El seu Fill sovint li parlava de la Fada dels Meniñeros, que de tant en tant els venia a visitar i ell la veia de pell morena. La mare com no la podia veure se la imaginava tal i com li descrivia el seu Fill, amb uns cabells arrissats negres i una pell negra amb olor a xocolata.
Cada dia la Mare parlava amb les mestres sobre aquelles sensacions, però malauradament elles no la sentien igual, creien en la Fada, però no eren conscients de com la notaven el Fill i la Mare, i això la preocupava molt fent-se un munt de preguntes: «Per què no se la imaginen amb el seu preciós color torrat? Per què no oloren aquella fragància a xocolata? Ella és diferent a les altres Fades i això la fa ser la més bonica del món…». La Mare necessitava fer alguna cosa i ho havia de fer aviat.
La Fada al veure que la Mare la sentia la va voler ajudar i sabia qui ho faria. Ràpidament la va guiar fins a Nineta de Xisqueta, una Artesana que feia nines de llana úniques i especials, que transmetien molta màgia. «I quina gran troballa!» va fer la Mare, «una Artesana que li donarà un cos a la Fada, un cos de llana pura d’ovella i fer-la tal i com el meu Fill i jo la veien!». L’Artesana es va emocionar amb la història de la Fada que no era visible i es va posar de seguida a fer feina. Com la Mare i l’Artesana vivien lluny l’una de l’altra, mentre se li anava donant forma a la nina, la Mare l’anava veient mitjançant fotos. Finalment la Fada va tenir un preciós cos bru que destacava amb un mar de color turquesa alegre i una melena recollida sota un turbant amb un caire africà. La Mare quan la va veure acabada se li va il·luminar a la cara, era d’una bellesa incalculable, sí era ella, la Fada!.
L’Artesana contenta li va fer arribar a la Mare i al Fill. La alegria va ser quan van obrir el paquet i la van veure allà estirada i preciosa. Però havien de portar-la a l’escola, allà era on havia de ser, amb els Meniñeiros i les mestres.
I va arribar el gran dia, tots veurien la Fada i ara hi seria present en el joc i la diversió dels més menuts i fent la mirada més tolerant als més grans. La Mare va regalar la Fada a l’escola, la mestra la va mirar fixament, la va tocar suaument i li van brillar els ulls, després va mirar la Mare i li va dir «Ella és molt el teu Fill».
Conte de Sandra Benet per a Nineta de Xisqueta
La Fada és de llana 100% d’ovella xisqueta i tenyida en colors naturals.
Si voleu veure més fotos de la Fada dels Meniñeiros, us animo a què cliqueu aquí!

Podo ver meniñeiros?
«Me veis, Meniñeiros?» Decía el Hada, «Estoy aquí!», Y recorría todos los rincones de la escuela. Necesitaba tenerlos cerca, pero ella sólo era un débil espectro y no tenía suficiente fuerza. Quería estar presente, notar como la acariciaban los pequeños dedos de los niños y también la mirada de los mayores, quería cuidarlos y también sentirse cuidada, pero nadie la veía … Sólo unos pocos sentían que estaba, pero era invisible a sus ojos.
Aquella hermosa escuela se encontraba en medio de la naturaleza y como todas las escuelas Waldorf, se palpaba una calidez especial, pero faltaba ella. El Hada tenía la necesidad de teñir las paredes, las puertas, el techo, los materiales, el jardín … todo con su presencia, haciéndose visible, pero necesitaba ayuda, no podía hacerlo sola.
Había una Madre, que cada día acompañaba a su Hijo a la escuela, y cada vez que entraban notaban una sensación muy dulce y agradable. Su Hijo a menudo le hablaba del Hada de los Meniñeros, que de vez en cuando los venía a visitar y él la veía de piel morena. La madre como no la podía ver la imaginaba tal como le describía su Hijo, con unos cabellos rizados negros y una piel negra con olor a chocolate.
Cada día la Madre hablaba con las maestras sobre aquellas sensaciones, pero desafortunadamente ellas no la sentían igual, creían en el Hada, pero no eran conscientes de cómo la notaban el Hijo y la Madre, y eso la preocupaba mucho haciéndose un montón de preguntas: «¿Por qué no se la imaginan con su precioso color tostado? ¿Por qué no huelen esa fragancia a chocolate? Ella es diferente a las otras Hadas y esto la hace ser la más bonita del mundo … ». La Madre necesitaba hacer algo y tenía que hacerlo pronto.
El Hada al ver que la Madre la sentía la quiso ayudar y sabía quie lo haría. Rápidamente la guió hasta Nineta de Xisqueta, una Artesana que hacía muñecas de lana únicas y especiales, que transmitían mucha magia. «Y qué gran hallazgo!» dijo la Madre, «una Artesana que le dará un cuerpo al Hada, un cuerpo de lana pura de oveja y hacerla tal como mi Hijo y yo la vemos!». La Artesana se emocionó con la historia del Hada que no era visible y se puso enseguida a trabajar. Como la Madre y la Artesana vivían lejos la una de la otra, mientras se le iba dando forma a la muñeca, la Madre la iba viendo mediante fotos. Finalmente el Hada tuvo un precioso cuerpo moreno que destacaba con un mar de color turquesa alegre y una melena recogida bajo un turbante con un aire africano. La Madre cuando la vio terminada se le iluminó la cara, era de una belleza incalculable, y sí era ella, el Hada.
La Artesana contenta la hizo llegar a la Madre y al Hijo. La alegría fue cuando abrieron el paquete y la vieron allí tumbada y preciosa. Pero tenían que llevarla a la escuela, allí era donde debía estar, con los Meniñeiros.
Y llegó el gran día, todos verían el Hada y ahora estaría presente en el juego y la diversión de los más pequeños y haciendo la mirada más tolerante a los mayores. La Madre regaló el Hada a la escuela, la maestra la miró fijamente, la tocó suavemente y le brillaron los ojos, luego miró la Madre y le dijo «Ella es muy tu Hijo».
Cuento de Sandra Benet para Nineta de Xisqueta
El Hada es de lana 100% de oveja xisqueta y está teñida en colores naturales.
Si quereis ver más fotos del Hada de los Meniñeiros, os animo a que hagais click aquí!
La Familia Fox
/en Éssers Fantàstics / Seres Fantásticos, Personalitzats / Personalizados, PersonalizadosKirikou y la bruja
/en Bruixes / Brujas, Contes / Cuentos, Éssers Fantàstics / Seres Fantásticos, Pel·lícules / PelículasPersonalizadas III
/en Personalitzats / Personalizados, PersonalizadosPachamama
/en Contes / Cuentos, Cuentos, Éssers Fantàstics / Seres Fantásticos, Pel·lícules / Películas, Personajes de PelículasSucy Manbavaran_Little Witch Academia
/en Bruixes / Brujas, Contes / Cuentos, Cuentos, Éssers Fantàstics / Seres FantásticosClaudia & Cami
/en Ninetes, Personalitzats / Personalizados, PersonalizadosGracias bonitas!
“Hace 10 años cambió el rumbo de mi vida completamente. Hace 10 años me converti en mamá adoptiva de una maravillosa bebé. Ha sido una década llena de alegrias y aprendizaje, pero tambien de miedos y preocupaciones…..porque eso es ser madre. Para conmemorar estos 10 años queria algo especial, no algo comprado en una tienda de juguetes, hecho en China, que se usa y se tira. Queria algo único, orgánico, personal hecho con cariño q transmitiera a mi hija lo mucho q significa para mí ser su mamá. Sandra con ese maravilloso don de plazmar en sus ninetas una personalidad tan definida, una esencia tan viva, fue la q me ayudó a lograrlo. Intuyó perfectamente la relacion tan estrecha q tenemos mi hija y yo, logro capturar la personalidad delicada y tierna de mi pequeña como si nos conociera de toda la vida. Sandra es una verdadera artista y me alegra y me enorgullece tener en casa un poquito de su arte. Gracias mil. Besitos desde California, Claudia y Camila”.
Para ver más fotos de Claudia y Cami y otras personalizadas haz click en el botón.
Promoció 2014-2015 / Promoción 2014-2015 Congrés-Indians
/en Ninetes, Personalitzats / Personalizados, PersonalizadosAquest post el voldria dedicar a tots i a totes aquelles mestres que van formar part de la Promoció del 2014-2015 de l’escola Congrés-Indians. Donar-los les gràcies per haver acompanyat i compartit hores i hores de bonics moments amb els nostres infants. Plors per part de famílies, mestres i petits per haver d’acomiadar a aquestes meravelloses persones, tot desitjant-los sort en el seu nou camí.
Ja comença el nou curs, el del 2015-2016, i impacient de conèixer les noves incorporacions vull agrair al i les que ja no hi seran: Mercè_ Omako Basoa, Anna_ Educadora de Menjador, Alice_ Mestra d’Anglès, Jordi_ Mestre d’Anglès, Míriam_ La Placeta, Mireia_ La Placeta i a la Marga_ El Niu.
Els Mestres són fets en llana 100% d’ovella xisqueta i tenyits en colors naturals.
Si voleu veure més fotos d’aquestes boniques nines, us animo a què cliqueu aquí i visiteu la galeria.
La Gemma també es mereix un paper important en aquest post, amb el seu somriure ens alegrava els matins amb un «Good Morning» ple d’energia i de bon rotllo. Molta sort també en el teu nou viatge!.
Feta en llana 100% d’ovella xisqueta i tenyida en colors naturals.
Si voleu veure més fotos de la Gemma, us animo a què cliqueu aquí i visiteu la galeria.
Este post lo querría dedicar a todos y a todas aquellas maestras que formaron parte de la Promoción del 2014-2015 de la escuela Congrés-Indians. Darles las gracias por haber acompañado y compartido horas y horas de bonitos momentos con nuestros niños. Llantos por parte de familias, maestros y pequeños para tener que despedir a estas maravillosas personas, deseándoles suerte en su nuevo camino.
Ya comienza el nuevo curso, el del 2015-2016, e impaciente de conocer las nuevas incorporaciones quiero dar las gracias al y a las que ya no estarán: Mercè_ Omak Basoa, Anna_ Educadora de Comedor, Alice_ Maestra de Inglés, Jordi_ Maestro de Inglés , Míriam_ La Placeta, Mireia_ La Placeta y a la Marga_ El Niu.
Los Maestros son hechos de lana 100% de oveja xisqueta y teñidos en colores naturales.
Si deseas ver más fotos de estas hermosas muñecas, os animo a que hagas clic aquí y visites la galería.
Gemma también se merece un papel importante en este post, con su sonrisa nos alegraba las mañanas con un «Good Morning» lleno de energía y de buen rollo. Mucha suerte también en tu nuevo viaje!.
Hecha de lana 100% de oveja xisqueta y teñidos en colores naturales.
Si deseas ver más fotos de Gemma, te animo a que hagas clic aquí y visites la galería.
Maschenka i l’Ós / Maschenka y el Oso
/en Contes / Cuentos, Cuentos, Éssers Fantàstics / Seres Fantásticos, Jocs / Juegos, Juegos, Pel·lícules / Películas, Personajes de PelículasAquí tenim una nova entrada de «Maschenka i l’Ós», un bonic conte tradicional rus.
Una família que viu a Madrid me’ls va demanar per poder-los regalar als seus fills. Estic contenta que volessin fins allà i que en aquests moments estiguin jugant amb ells. Moltes gràcies!.
Els personatges de «Maschenka i l’Ós» són de llana 100% d’ovella xisqueta i tenyits en colors naturals.
Si voleu veure més fotos d’aquests bonics personatges, us animo a què cliqueu aquí i visiteu la galeria.
Aquí tenemos una nueva entrada de «Maschenka y el Oso», un bonito cuento tradicional ruso.
Una familia que vive en Madrid me los pidió para poderlos regalar a sus hijos. Estoy contenta de que volaran hasta allí y que en estos momentos estén jugando con ellos. Muchas gracias!.
Los personajes de «Maschenka y el Oso» son de lana 100% de oveja xisqueta y teñidos en colores naturales.
Si deseais ver más fotos de estos hermosos personajes, os animo a que hagais clic aquí y visiteis la galería.
La Fada dels Meniñeiros / El Hada de los Meniñeiros
/en Éssers Fantàstics / Seres Fantásticos, Fades / Hadas, Hadas, Jocs / Juegos, Juegos, Personalitzats / Personalizados, Personalizados, UncategorizedPodo ver meniñeiros?
«Em veieu, Meniñeiros?» Deia la Fada, «Sóc aquí!», i recorria tots els racons de l’escola. Necessitava tenir-los a prop, però ella només era un feble espectre i no tenia prou força. Volia ser-hi present, notar com l’acariciaven els petits dits dels infants i també la mirada dels grans, volia cuidar-los i també sentir-se cuidada, però ningú la veia… Només uns pocs sentien que hi era, però era invisible als seus ulls.
Aquella bonica escola es trobava al bell mig de la natura i com totes les escoles Waldorf, s’hi palpava una calidesa especial, però hi faltava ella, la Fada tenia la necessitat de tenyir les parets, les portes, el sostre, els materials, el jardí… tot amb la seva presència, fent-se visible, però necessitava ajut, no ho podia fer sola.
Hi havia una Mare, que cada dia acompanyava el seu Fill a l’escola, i cada vegada que hi entraven notaven una sensació molt dolça i agradable. El seu Fill sovint li parlava de la Fada dels Meniñeros, que de tant en tant els venia a visitar i ell la veia de pell morena. La mare com no la podia veure se la imaginava tal i com li descrivia el seu Fill, amb uns cabells arrissats negres i una pell negra amb olor a xocolata.
Cada dia la Mare parlava amb les mestres sobre aquelles sensacions, però malauradament elles no la sentien igual, creien en la Fada, però no eren conscients de com la notaven el Fill i la Mare, i això la preocupava molt fent-se un munt de preguntes: «Per què no se la imaginen amb el seu preciós color torrat? Per què no oloren aquella fragància a xocolata? Ella és diferent a les altres Fades i això la fa ser la més bonica del món…». La Mare necessitava fer alguna cosa i ho havia de fer aviat.
La Fada al veure que la Mare la sentia la va voler ajudar i sabia qui ho faria. Ràpidament la va guiar fins a Nineta de Xisqueta, una Artesana que feia nines de llana úniques i especials, que transmetien molta màgia. «I quina gran troballa!» va fer la Mare, «una Artesana que li donarà un cos a la Fada, un cos de llana pura d’ovella i fer-la tal i com el meu Fill i jo la veien!». L’Artesana es va emocionar amb la història de la Fada que no era visible i es va posar de seguida a fer feina. Com la Mare i l’Artesana vivien lluny l’una de l’altra, mentre se li anava donant forma a la nina, la Mare l’anava veient mitjançant fotos. Finalment la Fada va tenir un preciós cos bru que destacava amb un mar de color turquesa alegre i una melena recollida sota un turbant amb un caire africà. La Mare quan la va veure acabada se li va il·luminar a la cara, era d’una bellesa incalculable, sí era ella, la Fada!.
L’Artesana contenta li va fer arribar a la Mare i al Fill. La alegria va ser quan van obrir el paquet i la van veure allà estirada i preciosa. Però havien de portar-la a l’escola, allà era on havia de ser, amb els Meniñeiros i les mestres.
I va arribar el gran dia, tots veurien la Fada i ara hi seria present en el joc i la diversió dels més menuts i fent la mirada més tolerant als més grans. La Mare va regalar la Fada a l’escola, la mestra la va mirar fixament, la va tocar suaument i li van brillar els ulls, després va mirar la Mare i li va dir «Ella és molt el teu Fill».
Conte de Sandra Benet per a Nineta de Xisqueta
La Fada és de llana 100% d’ovella xisqueta i tenyida en colors naturals.
Si voleu veure més fotos de la Fada dels Meniñeiros, us animo a què cliqueu aquí!
Podo ver meniñeiros?
«Me veis, Meniñeiros?» Decía el Hada, «Estoy aquí!», Y recorría todos los rincones de la escuela. Necesitaba tenerlos cerca, pero ella sólo era un débil espectro y no tenía suficiente fuerza. Quería estar presente, notar como la acariciaban los pequeños dedos de los niños y también la mirada de los mayores, quería cuidarlos y también sentirse cuidada, pero nadie la veía … Sólo unos pocos sentían que estaba, pero era invisible a sus ojos.
Aquella hermosa escuela se encontraba en medio de la naturaleza y como todas las escuelas Waldorf, se palpaba una calidez especial, pero faltaba ella. El Hada tenía la necesidad de teñir las paredes, las puertas, el techo, los materiales, el jardín … todo con su presencia, haciéndose visible, pero necesitaba ayuda, no podía hacerlo sola.
Había una Madre, que cada día acompañaba a su Hijo a la escuela, y cada vez que entraban notaban una sensación muy dulce y agradable. Su Hijo a menudo le hablaba del Hada de los Meniñeros, que de vez en cuando los venía a visitar y él la veía de piel morena. La madre como no la podía ver la imaginaba tal como le describía su Hijo, con unos cabellos rizados negros y una piel negra con olor a chocolate.
Cada día la Madre hablaba con las maestras sobre aquellas sensaciones, pero desafortunadamente ellas no la sentían igual, creían en el Hada, pero no eran conscientes de cómo la notaban el Hijo y la Madre, y eso la preocupaba mucho haciéndose un montón de preguntas: «¿Por qué no se la imaginan con su precioso color tostado? ¿Por qué no huelen esa fragancia a chocolate? Ella es diferente a las otras Hadas y esto la hace ser la más bonita del mundo … ». La Madre necesitaba hacer algo y tenía que hacerlo pronto.
El Hada al ver que la Madre la sentía la quiso ayudar y sabía quie lo haría. Rápidamente la guió hasta Nineta de Xisqueta, una Artesana que hacía muñecas de lana únicas y especiales, que transmitían mucha magia. «Y qué gran hallazgo!» dijo la Madre, «una Artesana que le dará un cuerpo al Hada, un cuerpo de lana pura de oveja y hacerla tal como mi Hijo y yo la vemos!». La Artesana se emocionó con la historia del Hada que no era visible y se puso enseguida a trabajar. Como la Madre y la Artesana vivían lejos la una de la otra, mientras se le iba dando forma a la muñeca, la Madre la iba viendo mediante fotos. Finalmente el Hada tuvo un precioso cuerpo moreno que destacaba con un mar de color turquesa alegre y una melena recogida bajo un turbante con un aire africano. La Madre cuando la vio terminada se le iluminó la cara, era de una belleza incalculable, y sí era ella, el Hada.
La Artesana contenta la hizo llegar a la Madre y al Hijo. La alegría fue cuando abrieron el paquete y la vieron allí tumbada y preciosa. Pero tenían que llevarla a la escuela, allí era donde debía estar, con los Meniñeiros.
Y llegó el gran día, todos verían el Hada y ahora estaría presente en el juego y la diversión de los más pequeños y haciendo la mirada más tolerante a los mayores. La Madre regaló el Hada a la escuela, la maestra la miró fijamente, la tocó suavemente y le brillaron los ojos, luego miró la Madre y le dijo «Ella es muy tu Hijo».
Cuento de Sandra Benet para Nineta de Xisqueta
El Hada es de lana 100% de oveja xisqueta y está teñida en colores naturales.
Si quereis ver más fotos del Hada de los Meniñeiros, os animo a que hagais click aquí!
L’Elefant Elmer / Elmer el Elefante
/en Contes / Cuentos, Personalitzats / PersonalizadosAixò era una vegada un ramat d’elefants. Hi havia elefants joves, elefants vells, elefants grossos, elefants alts i elefants prims. Elefants així i aixà i de qualsevol altra forma, tots diferents, però tots feliços i tots del mateix color. . . menys l’Elmer.
L’Elmer era diferent. l’Elmer era de colors. l’Elmer era groc i taronja i vermell i rosa i morat i blau i verd i negre i blanc. L’Elmer no era color elefant.
I era l’Elmer el que feia feliços els elefants. Algunes vegades l’Elmer jugava amb els elefants, altres vegades els elefants jugaven amb ell; però gairebé sempre que algú es reia era perquè l’Elmer havia fet alguna cosa divertida.
Una nit l’Elmer no podia dormir perquè es va posar a pensar, i el pensament que el preocupava era que estava fart de ser diferent. «Qui ha sentit mai parlar d’un elefant de colors?», Va pensar. «Per això tots riuen quan em veuen.» I al matí d’hora, quan gairebé ningú estava encara despert del tot, l’Elmer va marxar sense que els altres s’adonessin…
I la història continua, però no us l’explicaré jo… David Mc Kee és l’autor i té diversos contes d’aquest simpàtic personatge, us animo a que els mireu, la veritat és que són molt divertits.
La Laia Guàrdia em va demanar un Elmer de llana per regalar-lo a la seva filla Aila, encara que només té 2 mesos, sembla que li agrada tant com a la mare. M’alegra que llueixi a la seva habitació fins que la nena sigui més gran per poder jugar amb ell.
L’Elefant Elmer ha estat el ninot més difícil que he fet, la combinació de colors i que quadrin amb la silueta, que havia de ser simètrica, m’ha fet suar de valent i han estat moltes hores de dur treball, però ja està i com sempre estic molt orgullosa del resultat final.
Llana i colors 100% naturals.
Feu click a la galeria per veure més fotos.
Esto era una vez un rebaño de elefantes. Había elefantes jóvenes, elefantes viejos, elefantes gordos, elefantes altos y elefantes flacos. Elefantes así y asá y de cualquier otra forma, todos diferentes, pero todos felices y todos del mismo color . . . menos Elmer.
Elmer era diferente. Elmer era de colores. Elmer era amarillo y naranja y rojo y rosa y morado y azul y verde y negro y blanco. Elmer no era color elefante.
Y era Elmer el que hacía felices a los elefantes. Algunas veces Elmer jugaba con los elefantes, otras veces los elefantes jugaban con él; pero casi siempre que alguien se reía era porque Elmer había hecho algo divertido.
Una noche Elmer no podía dormir porque se puso a pensar, y el pensamiento que estaba pensando era que estaba harto de ser diferente. “¿Quién ha oído nunca hablar de un elefante de colores?”, pensó. “Por eso todos se ríen cuando me ven.” Y por la mañana temprano, cuando casi nadie estaba todavía despierto del todo, Elmer se fue sin que los demás se dieran cuenta…
Y la historia continua, pero no os la voy a contar yo… David Mc Kee es el autor y tiene diversos cuentos de este simpático personaje, os animo a que los mireis, la verdad es que son muy divertidos.
Laia Guardia me pidió un Elmer de lana para regalárselo a su hija Aila, aunque sólo tiene 2 meses, parece que le gusta tanto como a su madre. Me alegra que luzca en su habitación hasta que la niña sea mayor para poder jugar con él.
El Elefante Elmer ha sido el muñeco más difícil que he hecho, la combinación de colores y que cuadren con la silueta, que tenía que ser simétrica, me ha hecho sudar y han sido muchas horas de duro trabajo, pero ya está y como siempre estoy muy orgullosa del resultado final.
Lana y colores 100% naturales.
Para ver más fotos haz click en la galería.